Espai curiós. Joves que compren aldees abandonades a Galícia: quan el futur es construeix des del rural

Durant dècades, la imatge del món rural ha estat associada a l’envelliment, la despoblació i les oportunitats limitades. Però alguna cosa està canviant. A Galícia, un moviment inesperat està agafant força: joves que compren aldees abandonades per a restaurar-les i convertir-les en projectes de vida, comunitats creatives o espais de benestar.

Un reportatge d'Antena 3 mostra el cas de Carlos i Ana, dos joves que recorren una aldea abandonada a Arzúa, al costat d'un riu, amb cases de pedra, horts antics i fins i tot uns molins tradicionals a la planta baixa dels habitatges. No busquen només una casa: busquen una manera diferent de viure.

"Volem restaurar l'aldea i fer diverses cases per a viure juntes diverses famílies o fer un projecte d'ecoteràpia", explica Carlos en la notícia.

I no són els únics. Cada vegada més joves visiten aquestes aldees amb idees que combinen sostenibilitat, comunitat i creativitat:

- Projectes d'ecoteràpia per a persones que busquen salut mental i contacte amb la natura.

- Comunitats intergeneracionals on conviuen famílies, persones grans i joves que tele-treballen.

- Espais de coworking rural per a professionals creatius.

- Projectes de turisme responsable que recuperen patrimoni i tradicions.

- Horts comunitaris i agroecologia com a base d’una economia local renovada.

Aquest moviment encaixa amb una tendència més àmplia: la recerca d’una vida més lenta, més humana i més connectada amb l’entorn. Molts joves expliquen que la ciutat els ofereix feina, però no qualitat de vida. El rural, en canvi, els dona espai, temps i possibilitat de construir alguna cosa pròpia.

Per què el rural atrau cada vegada més joves?

1. Preus assequibles i oportunitat de començar de zero

Algunes aldees senceres costen menys que un pis menut en una ciutat mitjana. Això obri portes a projectes que serien impossibles en entorns urbans.

2. Espai per a projectes comunitaris

Molts joves no busquen només una casa, sinó un model de convivència. Les aldees permeten crear espais compartits, tallers, zones creatives, horts i projectes socials.

3. Desconnexió del ritme frenètic

La salut mental és un factor clau. El rural ofereix un entorn tranquil, natural i amb menys pressió.

4. Impacte real en la lluita contra la despoblació

Rehabilitar una aldea significa donar-li una segona vida. És una forma de cuidar el territori i recuperar memòria.

5. Suport institucional creixent

Galícia està impulsant programes per a facilitar la incorporació de joves al rural i la rehabilitació d’espais abandonats.

El repte: restaurar una aldea no és fàcil

Tot i l’encant, el procés és complex:

- Les cases solen estar en ruïnes.

- Calen permisos d’urbanisme i rehabilitació.

- Les connexions (aigua, llum, internet) poden requerir inversions.

- La vida rural implica adaptar-se a un ritme i unes condicions diferents.

Però molts joves ho veuen com un repte creatiu, no com un obstacle.

Una nova narrativa juvenil: del "fugir de la ciutat" al "construir comunitat"

El més interessant d’aquest fenomen és que no es tracta només d’una moda immobiliària. És un canvi de mentalitat. Una generació que ha crescut entre pantalles, pressa i precarietat està buscant arrels, comunitat i sentit.

I les aldees abandonades de Galícia —amb els seus rius, boscos i cases de pedra— s’estan convertint en el llenç perfecte per a imaginar futurs diferents.