Sabies que existeixen un altre tipus d'escoles en les quals es fomenta la creativitat, la llibertat i el contacte amb la naturalesa?
Actualment hi ha un gran nombre de pedagogies alternatives existents a part de les convencionals. Les més conegudes i esteses en tota Espanya són la Pedagogia Waldorf, la pedagogia Montessori i la pedagogia Lliure-viva, entre altres. Sabeu quines són les diferències entre cadascuna d'elles?
Vegem...
ESCOLES WALDORF
“L'educació ha de dur-se a terme de manera artística, en un ambient lliure i creatiu. Ha de basar-se en una amistosa col·laboració entre mestres i pares perquè els alumnes han de ser sempre el centre de tota l'activitat escolar”.
Així és com Rudolf Steiner (filòsof, pedagog, científic i artista austrohongarés) considerava que havia de ser l'educació, i a partir dels seus múltiples coneixements en l'àrea, va crear la Pedagogia Waldorf.
Aquesta pedagogia es basa en la creativitat del mestre i l'objectiu màxim és el de respectar el procés maduratiu de cada alumne i equilibrar i fomentar les seues capacitats d'enteniment, la seua sensibilitat artística i la seua força de voluntat. D'aquesta manera, es consolida una formació que els permet desplegar el seu potencial i iniciativa per a respondre als desafiaments que es puguen plantejar en el futur.
T'imagines una escola en la qual els xiquets i xiquetes aprenen a través de diferents processos pedagògics diaris, les activitats intel·lectuals, artístiques i manuals així com a través del contacte amb la naturalesa?
ESCOLES MONTESSORI
“No es pot ser lliure, si no s'és independent”
La pedagogia Montessori va ser creada per la mèdica i educadora italiana Maria Montessori. El seu sistema d'ensenyament utilitza materials didàctics enfocats a aconseguir que els xiquets i xiquetes es convertisquen en els protagonistes dels seus aprenentatges.
Aquesta pedagogia estableix uns pilars essencials (autonomia, independència, iniciativa, capacitat de triar i desenvolupament de la voluntat) amb els quals es busca que els xiquets i xiquetes desenvolupen les seues pròpies capacitats i es convertisquen en persones equilibrades i independents.
La seua pedagogia es fonamenta en l'espontaneïtat i en la capacitat d'elecció dels alumnes sobre les coses que volen aprendre. Per a Montessori, el respecte i la promoció de la independència en la infància era clau.
Què et semblaria una aula en la qual els xiquets i xiquetes tenen llibertat per a triar qualsevol material, joc o contingut educatiu d'entre els que hi ha disponibles quan ho consideren oportú?
ESCOLES – BOSC
“El que perdura és el que s'aprén mitjançant l'experiència”
T'imagines una escola en un bosc, muntanya o àrea rural en la qual es fomente el contacte amb la naturalesa?
El pla d'estudis en aquestes escoles és fluid i s'enfoca en el joc a l'aire lliure, dirigit – dins d'un ordre -, pels xiquets i xiquetes, fomentant així la curiositat i la capacitat d'exploració.
Aquest model pretén donar resposta a la necessitat que ells i elles tinguen major activitat física que a les escoles convencionals, aprenguen mitjançant el joc i se senten secundats i amb les eines per a afrontar riscos, la qual cosa dona més llibertat a l'alumnat per a cometre errors, i aprendre d'ells. Els xiquets i xiquetes interaccionen de manera col·laborativa, desenvolupant habilitats socials i fomentant l'autoestima i confiança en ells mateixos.
A més, una de les peculiaritats és que en aquestes escoles experimenten els canvis d'estacions a través de la pluja, la calor, el fred, la neu, el vent i els canvis en la naturalesa.
ESCOLES LLIURE-VIVA
Són centres escolars, normalment autogestionats i situats fora de l'ensenyament oficial, que reuneixen diverses corrents (com les anteriors) i les quals creen el seu propi model d'educació activa i alternativa. Es caracteritzen per respectar el ritme d'aprenentatge del xiquet i oferir un ambient que afavorisca la creativitat, la curiositat i el desenvolupament personal.
Aquesta nova metodologia escolar naix amb l'objectiu de treballar per una renovació pedagògica que es desenvolupa dins de l'àmbit de la llibertat social, per a aconseguir persones lliures i crítiques.
Què pensaríeu si veres a xiquets i xiquetes participant d'assemblees en les quals expressen les seues necessitats, resolen conflictes i prenen decisions sobre les activitats?
Aquesta és una característica especial d'aquesta mena d'escoles. Així mateix, els pares, mares i acompanyants del grup també treballen de manera assembleària per a prendre decisions, ja que aquest model permet escoltar de manera igualitària a totes les persones.
Què t'han semblat aquest tipus d'escoles? Coneixes un altre tipus de pedagogies similars a aquestes?
Esperem els vostres comentaris en les xarxes socials!
Si estàs interessat o interessada a buscar diferents projectes relacionats amb aquestes 4 metodologies, et convidem a consultar la pàgina web Ludus: https://ludus.org.es/es