Espai curiós: Un “Facebook” analògic de fa més d’un segle

Quan pensem en Facebook, ens ve al cap Mark Zuckerberg, Silicon Valley i l’any 2004. Però la història ens sorprén amb un paral·lelisme inesperat: a principis del segle XX, a les cases senyorials britàniques ja existia una mena de “llibre de cares”.

Segons un article publicat l'any 1902 al The Western Exeter Times, els convidats d’aquestes llars deixaven un retrat dibuixat i la seua signatura en un volum que quedava a la biblioteca familiar. Era un joc social que buscava exactament el mateix que les xarxes actuals: compartir la pròpia imatge, deixar empremta i ser recordat.

Els dibuixos, sovint caricatures improvisades, provocaven rialles entre els assistents. Tal com recollia el periòdic de l’època: “Els pitjors dibuixos solen causar l'entreteniment més gran”. En alguns casos, fins i tot es contractaven caricaturistes professionals per a immortalitzar els convidats amb humor.

Què ens ensenya aquesta tradició?

- No era Facebook real: la xarxa social digital només va nàixer el 2004. El que hi havia el 1902 era una pràctica analògica, sense cables ni wifi.

- El paral·lelisme és simbòlic: igual que hui pugem fotos al nostre perfil, aquells convidats dibuixaven la seua cara en paper.

- La necessitat humana de connectar: tant amb llapis com amb píxels, les persones busquem deixar rastre i compartir qui som.

Si reflexionem...

Aquesta curiositat ens recorda que les idees no apareixen de manera espontània i aïllada. Moltes innovacions digitals tenen arrels en costums antics. El que abans era un llibre de retrats, ara és un mur virtual amb fotos, comentaris i reaccions.

Per a la joventut, és interessant veure com la tecnologia transforma pràctiques socials que ja existien. Ens fa pensar en el futur: quines de les nostres modes actuals seran recordades d’ací a cent anys com a “curiositats” que anticipaven noves formes de relació?