Bon dia als nostres lectors i a les nostres lectores. Ací a l’Espai Jove no parem de somiar amb els viatges que ens agradaria fer, de manera que hem decidit fer la secció d’avui sobre els espais naturals que més ens han agradat del món. Esperem que gaudiu!
ESTANC CALENT I SAGNANT, JAPÓ
A Beppu, la ciutat balneari al Japó, podem trobar moltes aigües termals (també als seus voltants). El color roig d’aquest estanc calent que ens mostren les aigües, gràcies a les altes concentracions d’òxid de ferro, han fet famós aquest paratge natural. Les aigües calentes es deuen als guèisers, és a dir, obertures d'origen volcànic a l’escorça de la terra de la qual brota vapor, gasos i aigua molt calenta de forma intermitent. De totes maneres, solament s’utilitza per a fer fotografies i per a visites turístiques, ja que no està permés el bany.
TERRA DE COLORS (PATAGÒNIA ARGENTINA)
Aquest tipus de topologia és coneguda en molts llocs pel terme anglés “badland”, és a dir, mala terra, una expressió encunyada pels sioux (indis nòmades natius de Nord-amèrica) per les dificultats que el sòl presenta per a explorar-lo: costeres empinades, superfície solta i argilenca, poca vegetació, etc. Els materials presents a les parets de la zona suposadament s'utilitzaven per a les pintures rupestres.
LLACUNA MARAGDA, USHUAIA (ARGENTINA)
Al llarg d’una petita excursió, a la que es travessen diversos paisatges, s’arriba a la «Llacuna Maragda», on al fons s’observa part de la glacera «Albina», la qual té un embassament natural anomenat «l’Ull de l’Albí» i al que també es pot arribar. A aquest recorregut es poden apreciar també castoreres, és a dir, les rescloses construïdes pels castors, que van ser introduïts als anys 50 pels humans amb finalitats pelleteres, encara que la indústria mai va prosperar.
VALL DE LA LLUNA, SAN PEDRO D'ATACAMA, XILE
Fa milions d’anys a aquesta zona hi havia un enorme llac, però el fons va anar alçant-se a poc a poc pels moviments sísmics de la terra. Aquests canvis van conformar el que ara es coneix com a «Cordillera de la Sal», nomenada així pel sulfat de calci present en tota la seua extensió, que dona la sensació d’estar esguitada de sal.
COVA DE GEL BLAU, DE LA GLACERA VATNAJÖKULL
(ISLÀNDIA)
Les coves de gel naturals són una de les principals meravelles d’Islàndia a l’hivern, i tots els anys atrauen moltíssims visitants. La glacera
Vatnajökull és la més gran d’Europa, i tan sols és accessible de novembre a març, ja que a l’estiu és quant al fondre's van formant-se túnels i coves baix de les grosses capes de gel. La gràcia és que cada any la cova és diferent, ja que es crea i es destrueix a les temporades de més calor, de forma que mai visitarem la mateixa cova.
RIU DELS 7 COLORS, COLÒMBIA
També conegut com el «Riu dels Déus», a la «Serra de Macarena», trobem aquest espectacle visual. Al seu fons es reprodueixen plantes aquàtiques que, exposant-se al sol canvien els colors en un procés que va des de verd fins a un roig intens. Aquest fet dona la sensació que el riu està format per sis colors: roig, groc i verd, per les plantes; negre per l’aigua de la selva que baixa des d’allí; blau pel reflex del cel i blanc per l’espuma que es crea per la caiguda de l’aigua.
«RÍO TINTO» (HUELVA, ESPANYA)
Aquest riu, anomenat Luxia a l’antiguitat discorre al llarg de la província de Huelva, a Andalusia. És conegut pel color rogenc de les seues aigües, causat per la meteorització dels minerals que contenen sulfurs de metalls pesants, que s’oxiden a causa d'uns bacteris. De fet, pot tindre moltes similituds amb el planeta Mart, de manera que la NASA va començar a desenvolupar projectes a la zona, per a confirmar que cert tipus d’organismes puguen sobreviure en les condicions tan difícils que hi ha a l’anomenat planeta.
GEODA DE PULPÍ (ALMERIA, ESPANYA)
L’any 1999 membres del grup Mineralogista de Madrid van descobrir aquesta geoda de 8 metres de longitud per dos metres d’altura recoberta d’enormes cristalls d’algeps. Es tracta de la segona geoda de més gran del món, després de Naica (a Mèxic) i, per tant, la més gran d’Europa. L'any 2019 va obrir-se al públic junt amb un centre de visitants, amb una inversió de 500.000 euros
LLACUNA ROSA (TORREVELLA, ESPANYA)
Al parc natural de les Llacunes de la Mata-Torrevella, trobem aquesta llacuna de color rosa. A causa de la salinitat de l’aigua (pareguda a la del mar mort) un bacteri es converteix en la causant d’aquest color. Encara que no està permés banyar-se a la llacuna, si es pot visitar. A més, s’utilitza per a extraure la sal (800.000 tones anuals) amb finalitats industrials: des de la sal de desgelament de les carreteres a la sal del rentavaixella, o per a consum alimentari.