L’Illa dels Faisans

És un illot fluvial situat prop de la desembocadura del riu Bidasoa, al mar Cantàbric. La seua sobirania és compartida amistosament entre Espanya i França, i ostenta un rècord singular: és el territori en condomini més menut del món. Té una superfície aproximada de 6.820 m² (0,7 hectàrees).

L’illa va pertànyer històricament a Fuenterrabía (Guipúscoa), però actualment és administrada conjuntament pels ajuntaments d’Irún i Hendaia.

• França n’assumeix l’administració de l’1 d’agost al 31 de gener.

• Espanya, de l’1 de febrer al 31 de juliol.

Tot i que s’administra des d’aquests municipis, no forma part de cap d’ells.

En èuscar es coneix com a Faisaien uhartea, i en francés com Île des Faisans.

Història

En l’antiguitat, la zona estava habitada per pobles vascons i era pròxima a la ciutat romana d’Oiasso (actual Irún).

Va ser incorporada a l’Imperi Romà sense conflictes, i els vascons foren utilitzats com a infanteria auxiliar per a sotmetre altres pobles del nord peninsular.

Durant la reorganització d’Hispània per August, els vascons quedaren sota el convent jurídic de Caesaraugusta.

L’illa formà part breument de la Marca Hispànica de l’Imperi Carolingi, abans de ser absorbida pel Regne de Navarra.

Des de 1198, passà al Regne de Castella, i després de la conquesta de Navarra en 1512, quedà definitivament sota la Corona de Castella.

Durant la Guerra de la Independència, França ocupà l’illa, però el Tractat de Baiona (1856) va establir la sobirania compartida, formalitzada en una convenció el 1901. Aquesta solució diplomàtica va sorgir per evitar conflictes entre pescadors dels dos països al riu Bidasoa.

Etimologia

En època romana, l'illa era coneguda com a pausu ("pas" en èuscar), pel peatge entre Aquitània i Hispània.

D'ací derivà el nom francés Île des Paussans, que evolucionà a Faussans i finalment a Faisans.

En castellà es va traduir com a Isla de los Faisanes, i en català com Illa dels Faisans.

Diplomàcia i actes històrics

L’esdeveniment més destacat fou la signatura del Tractat dels Pirineus el 7 de novembre de 1659, que posà fi a la guerra entre Espanya i França iniciada el 1635.

Després de 24 conferències entre Luis de Haro i el Cardenal Mazarino, s’acordà també el matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa d’Àustria, ratificat en l’illa el 1660 per Lluís XIV i Felip IV.

Al centre de l’illa s'alça un monòlit commemoratiu d’aquests fets.

S’hi realitzaren intercanvis d’ostatges, lliuraments d’infantes i altres cerimònies diplomàtiques.

Per això també se la coneix com a Illa de la Conferència o Illa dels Diplomàtics.

Art i cultura

El pintor Diego Velázquez va immortalitzar l’entrevista entre Luís XIV i Felipe IV en aquest quadre històric.

Una pel·lícula recent també s'ha inspirat en aquest lloc emblemàtic.