“No hem de tindre por d'equivocar-nos, fins als planetes xoquen i del caos naixen estreles” (Charles Chaplin).
Bon dia a la gent que ens llig! I a qui no, també li desitgem un bon dia!
Aquesta setmana és la setmana mundial de l’espai, i per això hem preparat l’article d'avui amb algunes curiositats sobre l’espai i l’univers.
1. Quines condicions ha de tindre un planeta perquè hi haja vida?
Tan sols en la nostra Galàxia hi ha, almenys, 50.000 milions de planetes en el que les temperatures no són molt extremes, però aquesta no és l’única condició perquè a un planeta es forme vida.
Per exemple, és important que tinga aigua, però líquida, ja l’aigua és molt inestable químicament i han de reunir-se moltes condicions perquè es mantinga en estat líquid.
A més, criteris com que el planeta mantinga una atmosfera estable; tinga la distància adequada respecte a l’estela perquè les temperatures no siguen molt altes o molt baixes; que tinga una atmosfera estable o que tinga la concentració adequada dels elements primordials de la vida, són elements que farien habitable un planeta.
Així i tot, havent-hi tants criteris que ens farien creure que és molt difícil que existira la vida fora del nostre planeta, ja hi ha més de 50 planetes a la Via Làctia on podria existir vida.
2. Volcans inversos
A Tritó, la lluna de Neptú, hi ha volcans, però com és un dels astres més gelats del sistema solar, escup nitrogen líquid, metà i una pols que cau sobre la superfície com si fora neu.
Aquest planeta té una curiositat molt gran, i és que és l’únic gran satèl·lit del sistema solar amb òrbita retrògrada, és a dir, que gira en la direcció oposada de la rotació del seu planeta, Neptú.
A més, la seua temperatura està prop dels -235 °C, que és la temperatura més baixa que s’ha mesurat al Sistema Solar.
3. Gel i flames
T’imagines un planeta format per gel i que està contínuament en flames? Encara que siga difícil de concebre Gliese 436b és així, i per això és un dels planetes més estranys que coneixem. Està a uns 30 anys llum de nosaltres i, encara que va ser el primer exoplaneta en el qual es va confirmar la presència d’aigua, té una temperatura de 439 °C i gel que es manté en flames. Segons els astrònoms, la presència de gel sòlid a temperatures tan altes es deu a la gran gravetat que hi ha al planeta.
4. Súper Saturn
Tots i totes coneixem Saturn pels seus anells, però no ens han contat sobre el planeta «J1407b», el qual posseeix 37 anells, cadascun amb un diàmetre de milions de quilòmetres i el seu material és tan obscur que bloqueja quasi tota la llum de l’estrela. De fet, si Saturn tinguera els anells així de grans, el podríem veure des de la terra sense ajuda de cap telescopi, ja que els anells de «J1407b» són com 200 vegades més grans que els de Saturn.
5. Com convertir-se en astronauta?
La majoria de nens i nenes hem somiat a viatjar a l’espai. Però realment no és tan fàcil, has de passar una sèrie de proves físiques prou dures per a poder-ne accedir. Ací te’n deixem algunes:
Laboratori de Flotabilitat neutra
Al viatjar a l’espai, s’han de recrear les mateixes condicions en les quals van a trobar-se. Una de les proves més dures que se simulen és la de les caminades espacials, a més de les pràctiques extravehiculars en una piscina, on practiquen en models de vehicles espacials i poden romandre fins a 7 hores baix de l’aigua.
Llançament de la càpsula de retorn
Les persones candidates han de canviar la roba per altra impermeable en un entorn reduït, com és el cas de la càpsula.
Instal·lació de maquetes de vehicles espacials
És necessari conéixer què han de fer quan estiguen a l’espai, i per a açò han de saber com funcionen les naus i cadascuna de les seues parts. Hi ha un espai per a poder practicar amb els models de mida real.
Pic de precisió amb coixinets d’aire
Una de les feines d’un astronauta és moure objectes grans a l’espai. Però no és tan fàcil com pareix, ja que a l’estar flotant, tant els objectes grans com menuts no es detenen.
Voltes en una cadira giratòria
Així es mesura la capacitat, resistència i orientació de les persones candidates, perquè és molt comú que els/les astronautes experimenten desorientació espacial durant el vol. «En mitat del vol és comú experimentar acceleracions en diverses direccions i açò pot enganyar als pilots fent-los creure que el sòl està en una direcció diferent de la que realment està», va dir Kyle Ellis, enginyer d’investigació aeroespacial de la NASA.
T’ha agradat el post d’avui? Coneixes altra dada curiosa sobre l’espai?
Comenta i conta’ns el que sàpies!