9 d’Octubre: curiositats i símbols d’una festa molt nostra

Cada 9 d’Octubre, el País Valencià es vesteix de festa per a celebrar la seua diada. És un dia que barreja història, cultura, amor i reivindicació. Però... coneixes totes les curiositats que envolten aquesta data? Et portem un repàs complet per a entendre millor el significat i els símbols d’aquesta jornada tan especial.

L’entrada de Jaume I a València

El 9 d’octubre de 1238, el rei Jaume I va entrar a la ciutat de València després de la capitulació musulmana. Aquell moment va marcar la fundació del Regne de València dins la Corona d’Aragó, amb institucions pròpies i els Furs com a sistema jurídic. És la data fundacional del nostre territori, i des del segle XIV ja es commemorava a la ciutat.

De festa local a Diada del poble valencià

Tot i que la celebració té segles d’història, no va ser fins al 1976 que es va recuperar com a símbol de reivindicació valencianista. Amb l’Estatut d’Autonomia de 1982, el 9 d’Octubre es va consolidar com a Diada oficial del poble valencià, i actualment s’hi celebren actes institucionals, manifestacions, concerts i activitats populars arreu del territori.

La Reial Senyera: un símbol que no s’inclina

La Senyera de València té rang reial des de 1377, concedit per Pere IV. Per això, en la processó cívica, mai no s’inclina davant ningú i es baixa verticalment des del balcó de l’Ajuntament. Aquest gest solemne simbolitza la dignitat i la sobirania del poble valencià. La Senyera encapçala la comitiva fins al Parterre, on es fa una ofrena floral a l’estàtua de Jaume I.

Sant Dionís: dolços, mocadors i enamorats

El 9 d’Octubre coincideix amb Sant Dionís, patró dels enamorats valencians. La tradició de regalar la Mocadorà —figures de massapà embolicades en un mocador— té un orige curiós: després de la Guerra de Successió, Felip V va prohibir les festes amb pólvora. Els forners van respondre amb dolços simbòlics que imitaven la forma de la pirotècnia. Avui, es calcula que es consumeixen més de 70.000 kg de massapà en un sol dia.

La processó cívica: un ritual que connecta passat i present

La processó cívica amb la Senyera es va institucionalitzar el 1928. El recorregut porta la bandera fins a l’estàtua de Jaume I, on es fa una ofrena floral. És un acte solemne que cada any reuneix centenars de persones, i que representa la memòria col·lectiva i el respecte per la nostra història.

Una festa amb moltes capes

El 9 d’Octubre és molt més que una data històrica. És una jornada que barreja identitat, cultura, amor i reivindicació. És una festa viva, en constant evolució, que ens convida a reflexionar sobre qui som i com volem celebrar-ho. Des de les institucions fins als carrers, des del massapà fins a la Senyera, cada gest té un significat que ens connecta amb el passat i ens projecta cap al futur.