Henrietta Lacks: la dona que va canviar la ciència sense saber-ho i sense rebre cap reconeixement
- joventutalcoi
- Oct 31
- 2 min de lectura
Imagina que una part del teu cos es converteix en la base de milers d’investigacions científiques. Que salva vides, que revoluciona la medicina. Però tu no ho saps. I la teua família tampoc. Això li va passar a Henrietta Lacks, una dona afroamericana que va morir en 1951… però les seues cèl·lules continuen vives.
Qui era Henrietta?
Henrietta Lacks vivia a Baltimore, era mare de cinc fills i treballava en el camp. Tenia 31 anys quan li van diagnosticar un càncer de coll d’úter. Va ser tractada a l’hospital Johns Hopkins, un dels pocs que acceptava pacients negres en aquella època de segregació racial.
Durant el tractament, els metges van extreure cèl·lules del seu tumor sense informar-la ni demanar-li permís. No era estrany: en aquell temps, els drets dels pacients —especialment si eren negres— no es respectaven com ara.
El descobriment inesperat
Al laboratori, el doctor George Gey va descobrir que les cèl·lules de Henrietta tenien una propietat extraordinària: no morien. Es reproduïen indefinidament. Així va nàixer la línia HeLa (Henrietta Lacks), la primera línia de cèl·lules humanes immortals.
Aquestes cèl·lules han servit per a:
• Crear la vacuna contra la poliomielitis
• Investigar el càncer, el VIH, la COVID-19
• Provar medicaments, cosmètics i tractaments
• Estudiar la genètica, la fertilitat i molt més
Però… a quin preu?
Henrietta va morir poc després, sense saber res del que passava. La seua família no va descobrir l’existència de les cèl·lules HeLa fins 20 anys després, quan científics els van contactar per a fer més proves. No van rebre cap compensació, ni reconeixement, ni explicació clara.
La seua història obri debats sobre:
• Ètica mèdica: Qui té dret a fer servir el nostre cos?
• Racisme científic: Per què es va fer sense consentiment?
• Drets dels pacients: Com protegim les persones en la investigació?
I tu, què en penses?
Henrietta no va triar ser immortal. Però la seua història ens recorda que darrere de cada avanç científic hi ha persones reals. Amb drets. Amb vida. Amb veu.
Comentaris